Quan pensem en nutrició infantil possiblement sigui la llet el el primer aliment que se’ns vé al cap. Començant per la llet materna, la nostra dieta inclou llet i molts dels seus derivats, amb un pes específic en la infància i l’adolescència. Quines són les seves virtuts? En té de contraidicacions?

A continuació, un resum de les seves propietats més destacades:

El seu principal component és l’aigua, i a continuació els greixos saturats i els hidrats de carboni (lactosa principalment). També conté quantitats moderades de vitamines (A, D, i B) i minerals (fòsfor, calci, zinc i magnesi).

La llet constitueix la millor aportació de calci, proteïnes i altres nutrients necessaris per la formació d’ossos i dents. La única diferència nutritiva entre la llet sencera i la desnatada es basa exclusivament en el seu contingut en greix, i en conseqüència, en el seu valor calòric. Durant la infància i adolescència s’aconsella prendre-la sencera, ja que conserva l’energia i les vitamines A i D lligades al greix.  Aquest greix és de fàcil digestió, però aporta més calories i colesterol, per tant s’aconsella a persones amb sobrepés optar per la semidesnatada o desnatada.

En l’edat adulta, la llet afavoreix la conservació de la masa ósea i contribueix a prevenir la desmineralització dels ossos, causa freqüent d’osteoporosis i fractures. En les dones és encara més important durant les etapes d’adolescència, embaràs, lactància i menopàusia.

El yogur, derivat de la llet, és ric en proteïnes d’alt valor biològic, calci de fàcil assimilació, vitamines del grupo B (sobre tot B2) i vitamines liposolubles A i D. Qui pateix intolerància a la lactosa acostuma a tolerar el seu consum. També se sap que resulta eficaç en el tractament de diarrees i, paradoxalment, també en casos de restrenyiment.

Un altre derivat, el formatge fresc, també destaca pel seu contingut de proteïnes d’alt valor biològic i calci de fàcil assimilació, fòsfor, magnesi, vitamines del grup B (especialment B2 o riboflavina, B12 i niacina) i vitamines liposolubles A i D.

Por què costa tant que agradin als infants, i trucs per aconseguir-ho

No resulta fàcil fer que els infants mengin de tot, i les verdures són el que més costa d’introduir a la dieta. Sembla que hi ha una raó biològica darrera el rebuig inicial a les verdures per part dels infants: el seu gust amarg, degut sobre tot a la presència de calci, fa que des de la prehistòria les verdures s’identifiquin amb substàncies perilloses. En canvi, el dolç es relacionava amb els sucres, és a dir, amb l’adquisició immediata d’energia.

Però aquesta mala disposició a la verdura pot canviar-se; a continuació presentem algunes claus:

1. Posar la imaginació a treballar: cuinar-les de forma atractiva, utilitzant ingredients de diferents colors i presentant-les amb formes geomètriques i divertides.

2. Fomentar l’elecció: segons un estudi de l’Universitat de Granada, un gest tan simple como permetre a un infant petit triar lliurement quina verdura li agradaria menjar ajuda a augmentar-ne el consum. Quan poden triar, els infants menors de sis anys ingereixen fins a un 80% més de verdura.

3. Intentar-ho varies vegades: si no li agrada no cal forçar, d’aquesta manera s’evita una associació negativa entre el gust i el menjar. Finalment, encara que rebutgi el menjar varies vegades, si es van canviant les verdures acabarà per provar-les i acostumant-se. A més, si no se’n accepta una, hi ha infinitat de varietats fins a descobrir les que li agraden.

4. Afegir fruites i verdures a plats que a l’infant li agradin: és necessari saber combinar-les amb salses, làctics, tomàquet i altres ingredients que amaguin el gust amarg que els infants rebutgen. Per exemple, la pasta és un plat ideal per afegir-li salses amb verdures tallades en daus petits i sofregides.

5.  Els adults són el model alimentari: els infants imiten els comportaments dels grans. Si a casa no es mengen verdures, serà difícil que els infants les acceptin com a part normal de la dieta.

Tot i que sempre surt malparat en les enquestes de preferències d’infants i adolescents, quasi bé tant com les verdures, el peix és un aliment d’altíssima qualitat nutricional, essencial pel creixement durant la infància. Algunes bones raons per menjar més peix:

• Tots els peixos contenen proteïnes de bona qualitat, tanta como la de la carn i més fàcil de digerir, degut a que el peix té menys col·làgens.
• Son rics en àcids greixos poliinsaturats omega-3, ferro, fòsfor, zinc i iodo, a més de vitamines B12, A y D. Molts d’aquests nutrients intervenen en la concentració, la memòria i el rendiment intel·lectual, raó per la que són essencials per a infants en edat escolar, adolescents i en general persones dedicades a l’activitat intel·lectual. A més, diferents estudis comencen a associar l’escassetat d’aquests nutrients en el organisme dels adults amb una major possibilitat de desenvolupament precoç de malalties com l’Alzheimer.
• El peix blanc (bacallà, llenguado, lluç, llucet...) quasi no té greix i menys calories que un bistec o qualsevol plat de fregits com ara croquetes o patates fregides. El peix blau (anxova, tonyina, salmó... té més greix que el blanc perè és "greix bo", ric en àcids greixos omega 3, que prevenen el colesterol.

Es cert que l’educació per menjar peix afronta una dificultat inicial: les espines. Es necessari vèncer aquesta resistència, proporcionant a l’inici peixos nets, i a mesura que els infants creixen, fent que n’aprenguin de l’exemple familiar i del menjador escolar.

Per ajudar-te, descobreix a la nostra web un munt de receptes de peix fàcils, saboroses i divertides, a més de trucs per fer que els nens s’ho mengin més fàcilment.

www.serunion-educa.com/nutricion

·         Facilitar la digestió

·         Ajudar a sentir-nos més bé física i mentalment

·         Saciar la nostra set

·         Ajudar a lluitar contra l’estrenyiment  

·         Com que la nostra sang és aigua en un 79% , permetre el transport de nutrients, vitamines, minerals i oligoelements cap a les cèl·lules.

Quina quantitat d’aigua hem de beure diàriament?
Diàriament perdem uns 3 litres d’aigua.  En una dieta variada i equilibrada els aliments ens permeten recuperar 0,9 L. Per altra banda, els processos del nostres cos produeixen 0,33 L. Per tant la quantitat d’aigua que hem d’ingerir és de 1,5-2 litres.

Si no bevem suficient aigua podem patir deshidratació i sentir els seus efectes, especialment en el rendiment del nostre cervell, que està format en un 83% per aigua.

Els nadons i les persones grans tenen un risc de deshidratació més gran: en el cas dels nadons perquè al néixer, el contingut total corporal d’aigua és d’un 75%, pel que és vital el seu consum de forma continuada.  I en el caso de la gent gran, l’envelliment genera una disminució del 15% del contingut d’aigua en el cos, per tant una bona  hidratació cobra encara més importància si cap.